Cita amb la música clàsica aquest diumenge a Burriana

Compartir

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament ha programat per a diumenge que ve, 25 de febrer, a les 19h. a l’Església de Sant Blai dins del Memorial Fandos

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Burriana ha programat per a diumenge que ve, 25 de febrer, a les 19h. a l’Església de Sant Blai una nova edició del Memorial José Manuel Fandos. En esta ocasió el concert serà a càrrec del Cor Carnevale, dirigit per José Ramón Calpe, i del concertista de harmonium Benantzi Bilbao que intrepretaran el programa «El romanticismo musical en la misa».

Segons Jesús Albiol, regidor de Cultura, “podríem dir que la música del romanticisme exalta les emocions, busca el lirisme màxim, els sentiments extrems, però sobretot, el romanticisme, desenvolupa la música popular”. Este desenvolupament no sols afectarà la música en si, també la concepció de l’orquestra s’estendrà fins a l’inimaginable i eixe llenguatge musical orquestral es traslladarà, fins i tot, als instruments solistes, cors, etc. D’una altra part, la litúrgia que des del concili de Trento no havia patit pràcticament cap reforma, es renova amb el «Motu proprio» de San Pio X, encara que estes reformes, es van aplicant lentament.

El programa que escoltaran hui és una mostra de la música romàntica durant la celebració d’una missa. D’una part, escoltarem l’«ordinari» (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Agnus dei) de la missa, és a dir, les parts fixes d’esta. En este cas serà la missa breu núm. 7 «aux chapelles» de Charles Gounod per a cor a quatre veus mixtes i òrgan, composta en 1890. Curiosament, esta missa presenta a més l’«O salutaris Hòstia», peça interpretada comunament durant la comunió i pertanyent al «propi» de la missa.

A més, intercalada i d’acord amb l’orde preceptiu, escoltarem el «propio» (Entrada, ofertori, elevació, comunió, eixida) i alguna peça més instrumental, tal com es realitzava a la fi del S. XIX, a través de compositors de diferents nacionalitats. D’esta manera Theodore Dubois, Alfred Lebeau, Giuseppe Verdi, Gaetano Donizetti, Eduardo Torres i Luis Urteaga ens impregnaran d’una atmosfera diferent i específica, d’acord amb els gustos i desenvolupaments de les musiques nacionals de cada país o regió, arribant a extrems més tard prohibits com és el cas italià.

No en va és Itàlia el país del món que desenvolupa la música d’una manera extraordinària des del S. XV i és durant el segle XIX quan la música arriba a un nivell diferent, de manera que l’òpera italiana es cola en les diferents parts de la missa. Durant este període, les òperes tenen tant d’èxit que diferents parts d’estes són transcrites per a òrgan i el seu ús dins de la litúrgia. La situació arriba a tal extrem que fins i tot l’òrgan italià esdevé en una còpia de l’orquestra romàntica, amb registres com el Corno anglés, Octavino, Corno di basetto, i encara més amb les campanetes, bombo, caixa i platerets. Una explosió instrumental meravellosa en un instrument extraordinari. Per desgràcia poc més tard, durant el segle XX, este tipus de música va ser eliminada de la litúrgia.

En el recital de hui no podrem escoltar un òrgan italià del segle XIX però sí una harmonium francés del mateix període. En efecte, un altre dels grans invents del citat segle va ser el harmonium. Pel que sembla Alexandre Debain va construir cap a 1840 un instrument de teclat amb llengüetes de vibració lliure que va tindre tal èxit que en molt pocs anys hi havia ja diferents constructors a tot el món. Hui escoltarem un harmonium «a percussion» construït en 1850 per Alexandre Pere & Fils de Paris. Esta empresa va obtindre la medalla d’honor de l’exposició universal de Paris de 1855. La utilització de materials nobles d’excel•lent qualitat i un acabat impecable fan que després de quasi 175 anys puguem escoltar este extraordinari instrument en tota la seua plenitud.

Benantzi Bilbao naix en Mundaka, Bizkaia. Realitza estudis de piano, clau, òrgan, cant, direcció de cors i música antiga en diversos conservatoris i centres especialitzats d’Europa obtenint les màximes qualificacions. Postgrau en música espanyola per a tecla per la «Institució Milá i Fontanals» del CSIC de Barcelona, té en el seu haver diversos guardons com el premi d’honor fi de carrera del Conservatori Superior de Música de Sant Sebastià (Guipúscoa) en l’especialitat d’òrgan, premi d’honor fi de carrera del conservatori superior de Múrcia en l’especialitat de clavicèmbal i el premi “Andrés Segòvia” de «Música en Compostela». Ha participat en diverses gravacions discogràfiques per a segells com RTVE, Lycanus, Ausart Rècords, SEDEM, etc.

Ha interpretat al costat de grans mestres com el violinista Hiro Kurosaki o directors com Yehudi Menuhin, grups com «Estil Concertant», «Capella de ministrers» i orquestres com la GOSE (Simfònica d’Euskadi). Des del present any 2015 dirigix i presenta en «Ibídem Ràdio» el programa «Música per un tub» dedicat exclusivament a la música espanyola per a òrgan. És professor numerari d’òrgan i clau del Conservatori “Guitarrista José Tomás” d’Alacant i dirigix el grup de música antiga “Capella Joan Baptista Comes”. Ha dirigit diferents festivals de música com: Els orgues d’Alacant, Itxas Soinua, Mathías Salanova, Musica sacra de Elche, Festival internacional de órgano de Monóvar, etc.

El Cor Carnevale va ser fundat en 1997 per cantors que procedien majoritàriament de la Coral Borrianenca. Durant els primers anys de la seua trajectòria, dirigit per Óscar Ventura, va anar configurant un repertori que combinava diferents estils i èpoques musicals. Des de 2003, quan José Ramón Calpe es va convertir en el seu director, a més de peces de repertori de música tradicional, religiosa i actual, ha interpretat, a vegades amb altres cors i agrupacions musicals, els Carmina Burana de Carl Orff (2007, 2016), el Magnificat de Pergolesi (2005), l’Oratori de Nadal de Saint-Säens (2014), El Messies de Händel (2014), el Gloria de Vivaldi (2016), el Requiem de Fauré (2013) i la Missa Gospel de Robert Ray (2017, 2018). El Cor Carnevale actua sovint a Burriana i als pobles i ciutats de la comarca castellonenca de La Plana i ha realitzat concerts en diverses localitats de la Comunitat Valenciana.

També ha visitat Astúries (2008), País Basc (2011), la Provença francesa (2017) i Aragó (2023) per a participar en certàmens, trobades i festivals. L’entrada serà gratuïta fins a completar l’aforament. El regidor de Cultura, Jesús Albiol convida a tota la ciutadania a gaudir del concert en el marc incomparable de l’església del patró de la nostra ciutat.

Noticias Relacionadas

La Orquesta Simfònica de Castellón actuará este viernes en el Auditori

El Auditori de Castelló, espacio propio del Institut Valencià de Cultura, presenta...

Castelló continua apostando por el turismo de congresos

El encuentro AJICEDE de jóvenes investigadores es un paso...